La dura condemna pronunciada per la justícia espanyola en contra dels líders associatius i polítics Catalans, l’actitud de la majoria dels partits polítics espanyols, provoca una reacció massiva no violenta i reforça la irreversibilitat del camí cap a l’autodeterminació.

Ahir divendres 18 d’octubre gairebé una quarta part de la població que viu a Catalunya va caminar, ha manifestat, protestat, s’ha reunit arreu del país (imagineu a França 18 milions de persones als carrers). No compto les manifestacions més o menys importants a tota Espanya, però també a Andorra, París, Brest, Londres … i ara mateix a Perpinyà. Qui pot creure que la repressió, la vigilància de la secreta, les dures sentències, la preso, l’exili forçat, l’statu quo … podrien arreglar les coses? Només hi ha una solució política a aquest problema. El poble català ha de decidir el seu futur votant tan aviat com sigui possible, malgrat qu’un referèndum, guanyat pels partidaris de la República Catalana, ja s’hagi produït en les condicions que coneixem l’1 d’octubre 2017. El que ha passat des de dilluns fins ahir ho demostra, la clau del problema es l’exercici del dret a l’autodeterminació pel poble de Catalunya. Probablement que la concessió que haurà de fer el moviment independentista és acceptar tornar a les urnes sense haver de fabricar-les. a la Xina i amagar-les després. Si Espanya, però també Europa no ho entenen, el que s’ha defensat fins avui en la absoluta no violència es podria plantejar ara en la violència indesitjada pels catalans que son 80% ha desitjar aquesta consulta popular. Sí, aquesta setmana, amb calma i fermesa, Catalunya interpel·la els mitjans nacionals i internacionals de comunicació, els estats, especialment els europeus, la UE … que es proclamen campions de la llibertat, la igualtat, la fraternitat … .: no deixeu aquesta “Land of Freedom” « Terra de la llibertat » sola davant d’una Espanya quan toques a la seva unitat totalment artificial, reacciona amb els seus molls franquistes encara tensos sota un vestit democràtic, de vegades molt elegant. Amb la sentencia contra els líders socials i polítics catalans s’ha vist la tossuderia, el desig de venjança de la justícia espanyola, animada per les actituds tancades, violentes, provocadores, exclusives, dels partits espanyols de dreta (PP i Ciudadanos), socialista (que dirigeix Espanya fins al 10 de novembre), de Vox (extrema dreta). Tots plegats han acabat fen creixa l’interès de la comunitat internacional i sobretot per agreujar la irreversibilitat d’autodeterminació del poble català fins i tot de la separació de Catalunya i Espanya. Per sortir d’aquest carrero sense sortida cal obrir una perspectiva política i la unica perspectiva que hia avui es de tornar un altra cop a les urnes a catalunya per demanar al poble que hi viu si vol ho no una república catalana. No hi em sembla cap altra cami qu’aquest. En primer lloc cal demanar l’anul.lacio del judici, no un judici just un judici nul. Perque volem veure els presos politics i els exiliats a les seves cases amb les seves families i que pogin seguir fen politica i défendre les seves conviccions.

Nicolas Garcia.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *