Complement al bonic documental de Catalunya Radio sobre la Maternitat dElna.

Molt be Catalunya Radio ! No vull criticar el reportage, que cadascu llegeixi la meva aportació i es fagi la seva opinió! Adquirir la Maternitat i recobrar ,pas a pas, la història de la Maternitat d’Elna, ha sigut una batalla llarga i dificil, personal i per l’ajuntament. Quatre anys des de 2001, 4 anys per convèncer, el meu equip de govern, la poblacio d’Elna i una oposició que mai va donar suport al projecte. 4 anys de crítiques, quolibets, fins i tots insults racistes i algunes amenaces. Gràcies a la Generalitat de Catalunya que ha sigut la primera de les institucions i, durant molt de temps, la única, que ens va ajudar. Després d’aixo, cinc anys més, per convèncer les institucions franceses que ens ajudin a rehabilitar la Maternitat. Finalment, dos anys més fins al 2013, on vam aconseguir la classificació de la Maternitat com monument històric frances a titul de la memòria, que és excepcional. Aixo gràcies a un Director Regional d’Afers culturals de França, em perdonarà per oblidar-me del seu nom, que després de unes llàgrimes discretes davant les fotografies dels nens, ens va ajudar. Avui miro amb orgull (perdó) aquesta aventura de 2001 a 2014 que continua. Avui penso en Elisabeth Eidenbenz, per sempre en el meu cor i en la meva foto de perfil Facebook, en aquests 9 anys passats en el seu contacte regular, els seus consells, el seu suport, el que ella em va ensenyar, el seu ultim testimoni i pràcticament el seu ultim alè. Penso en François Charpentier, tan difamat perquè es va unir al projecte, li devem molt. En Guy Eckstein, que va trobar Elisabeth al mig dels anys 90 i gracies al qual tot va començar, penso en Remei, Célia, Maria i altres mares que he conegut o no, als nens nascuts en el bell lloc i que són els actors de la bella història, als membres del Consell Científic dissolt en 2014 que creien i estaven implicats en el nostre projecte. Gràcies a Tristan Castanier per les seves obres i el seu llibre. I encara que hagin pres el tren en marxa, merces a Assumpta Montella i Hélène Legrais, pels llibres que han escrit i per la feina que han fet gracies a l’ajuda del François Charpentier, del Guy Eckstein i de l’ajuntament d’Elna d’aquell moment. Sense ells tots, res podria haver estat possible, i part del meu equip que sempre em va seguir hagues abandonat en camí i « el château » hagues estat destruït i convertit en una residència privada i informes com al de Catalunya Radio mai haguessim pogut veure la llum del dia. Si tots plegats podem estar orgullosos de la feina feta des de d’aquell dia del 2001 on en, el meu despatx de batlle d’Elna, François Charpentier, Guy Eckstein i jo, decidíem fer tornar l’Elisabeth a Elna i contactar el memorial jueo Yad Vashem que atorga les medalles dels justos i que no tenien ni idea de l’existencià de l’Elisabeth Eidenbenz. Sí, va ser aquell dia que tot va començar, la recuperacio de la historia i de la memoria d’aquest lloc . Fins llavors nomes existien dos articles sobre el tema un del diari « El Temps » i l’altre escrit a França pel Gregory Tuban. Per acabar tots em de recordar que la primera lliçó que ens ha donat Elisabeth Eidenbenz, la « Isabel Señorita », es la humilitat.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/elna-bressol-dexiliats/audio/1034844/

 

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *