La campanya del Manuel Valls per a les municipals de Barcelona podria encendre el foc dintre d’una catalunya tensa.

« Cremat » a frança inclos entre els socialistes, Manuel Valls, intenta salvar la seva carrera política a les terres on va néixer.

El seu  « grandíssim » amor per Catalunya no acaba de convèncer. Pot cridar l’atenció ensenyant les claus del seu nou apartament  « Carrer París » , abandonar sota la pressió el seu mandat de diputat francès aconseguit molt dificilment i de manera contravèrsia, el recorregut íntim i politic d’en Valls atesta d’un home que ha sempre fet servir els altres per a satisfer les seves ambicions personals. Com fer confiança en un home que va afirmar a l’ocasió de l’una de les seves rares visites oficials a la Catalunya Nord : “un primer ministre de França no parla pas català”. De la mateixa manera, durant una altra escapada al nostre departament, com Sarkozy davant seu, va ordenar a la policia d’impedir que els que protestaven contra la seva política s’apropin del carrer on es troba la prefectura de Perpinya. El primer ministre Valls no volia que el seu dinar fos pertorbat per les « vociferacions » del poble. Vet aqui com es aquest nen aviciat i malcriat de la política, que vol, segons les seves pròpies paraules, « convertir-se en alcalde de Barcelona »! Els records dels seus mandats a França estan lluny de ser imperibles. La història no en conservarà res! Acostumat amb els cops de barbeta, com un petit Duce, finalment, queda poc sorpresa veure com Manuel Valls es frega amb les forces més reaccionàries, més feixistes de Catalunya i d’Espanya. De fet, sobre els temes dels immigrants i la immigració en general, sobre l’amalgama de l’islam i el terrorisme, sobre la defensa de les polítiques d’Israel a Palestina, l’exministre de l’Interior i primer ministre de França sempre s’ha comportat com un fatxa. Autodesignat n’és sense dubte, però no n’hi ha prou per enfrontar-se amb aquesta « feinassa ». Sabem que va ser sol·licitatat per Ciudadanos, partit polític molt dretà, molt « espanyolista » i molt divisor de la societat catalana, però segur també per una franja de la burgesia, dels empresaris i la finança catalanes o implantada a Catalunya. Com a prova, alguns representants dels empresaris del nostre departament diuen que estan satisfets per aquesta candidatura. Quina ocasió per a aquells que ja s’han installat a l’altra banda de l’Albera per aprofitar la ruptura del codi laboral per part dels nous amics d’aquest liberal convençut que, des de Matignon, va servir als interessos dels més grans empresaris francesos i de les multinacionals. A França, poques persones estan tristes de veure que aquest personatge deixa la política. No obstant això, estan repugnats d’aprendre que l’home, « cremat » a França, vol, amb el pretext que ell hi va néixer, satisfer la seva set de poder, d’autoritat, de  notorietat i probar de “treure el cap de l’aigua” a Catalunya. Les Barceloneses i els Barcelonesos aprendran ràpidament, per als que no ho saben pas encara, que després de 5 anys de govern en els llocs més importants, Manuel Valls va ser eliminat (31,9%) en la primaria socialista. Igualment, a les darreres eleccions legislatius, en el que a priori era el seu bastió d’Evry (Essonne), va sortir només d’un centenar de vots, obtinguts de forma molt controvertida, la seva competidora d’esquerres, totalment desconeguda. Aquests fets permeten mesurar el rebuig del balanç de Manuel Valls per als qui el coneixen millor. Les catalanes i els catalans no són ni seran pas ingenus, les enquestes d’opinió donen avui en en Manuel Valls no gaire més del 5% de les intencions de vot, de manera que no hi ha dubte que la ciutadania de Barcelona tornara aquest « fantasma » als seus estimats estudis. Perquè, com la periodista polític Pilar Rahola va poder dir a TV3 « En veritat, Valls va pronunciar, amb un accent prou simpàtic, el discurs habitual dels « espanyolistes « . Bàsicament, els únics que la seva candidatura pot desestabilitzar són els de la dreta espanyolista i els anti-independentistes! ». Lo que ha de preocupar-nos més, són les conseqüències de la seva campanya, recolzades, en primer lloc, per ciudadanos i la societat civil (extrema dreta), susceptibles de multiplicar incessants provocacions nacionalistes o anticatalanistes i per reaccio derrapatges sempre possibles del camp contrari. L’ara exdiputat macronista d’Essonne ha confortat al Ministeri de l’Interior i a Matignon, l’art de la provocació i de la manipulació política. En una situació tensa a Catalunya, la campanya electoral d’en Valls podria incendiar la pols i fer que el govern espanyol « reprengui les coses en mà ». Es clar que el territori català i la seva capital Barcelona no necessiten en aquest moment d’un tal ambient! A França, aquells, socialistes, macronistes o de  dretes més clàssics que s’extasien davant la postura europea de Manuel Valls, demostren una vegada més que no entenen res de la situació a Catalunya i als perills que amaga notablement per culpa de l’actitud de Madrid i d’aventurers com el politic frances. Per acabar desitgem que els nostres germans catalans del sud i especialment els barcelonins, vagin a votar per les municipals, però no per a aquest individu! Barcelona, Catalunya, les seves i els seus habitants, es mereixen millor que això.

Nicolas Garcia.

 

 

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *